La que ha tingut en GUILLEM PORTA del Mini A Masculí que ha estat agraciat amb dues entrades per assistir al primer partit del playoff de la Lliga ACB entre el BARÇA REGAL I LUCENTUM D'ALACANT al Palau Blaugrana.
No desespereu, continuarem sortejant dues entrades per a cada partit de Playoff del Barça al Palau Blaugrana (tant de bo arribi a la final!!!).
ARA ÉS L'HORA!!!
17/05/2012
Aquest diumenge dia 20 de maig al Pavelló de l'Espanya Industrial a les 12:00 h el nostre Sènior A Masculí s'enfrontarà a l'UE d'HORTA A.
És l'hora de donar suport a l'equip que s'hi juga la permanència al Campionat de Catalunya de 1a Categoria. L'eliminatòria es juga al millor de tres partits per tant no s'hi val a badar.
Els nostres nois es mereixen que els donem tot el suport del que siguem capaços.
No els fallem. Ells segur que no ho faran.
TOTHOM AL PAVELLÓ!!! Que se senti el Tsunami blau. Som-hi nanos!!!
Actualitat del mes
Cadet B Masc
13/05/2012 55-85
Tot va sortir d'una broma amb un dels jugadors. No es trobava bé i li vaig dir que, amb els pocs que ja érem, 8, si volia que parlés amb l'entrenador visitant i ho arregléssim amb aquest resultat. Per a ell estava bé. Després de la xerradeta tècnica pre-partit, ho vam estar parlant amb l'Adry i també li va semblar bé. De fet, hagués estat un bon resultat contra el primer del nostre grup, l'Opalo Cerdanyola A. Equip alt, fort, que sap defensar dur i agafar els rebots aprofitant el seu físic i que, naturalment, també sap tirar i entrar.
Per què aquest resultat i no un altre? Els punts en atac, 55, són els mateixos que hem estat fent últimant . 85 en contra... diguem-ne que conec la nostra defensa i era realista quant a les nostres possibilitats sense dos dels més alts. De fet em vaig equivocar de ben poc pel que fa als punts en contra, 87 al final. On vaig ser més, fins i tot massa, optimista va ser en el nostre atac. Només vam fer 37 punts. Resultat doncs amb la mateixa diferència que al partit a Cerdanyola. Marcador tancat.
El pitjor del cas és que semblava que ho anàvem a fer. Ep, em refereixo a perdre de 30.
El primer quart, donant-ho tot amb una bona defensa pressionant i jugant amb els petits, el vam controlar fins el minut 6. En aquell moment el resultat era de 10-11. Però calia fer canvis per esgotament i personals, l'esforç es pagava, i els que van entrar no van defensar igual la pressió. Parcial de 1-9. Resultat del primer quart 11-20 (9 per 4, 36, estàvem on volia).
Del segon quart val més no parlar-ne. Una cistella de tir lliure al minut 4 (1/2) i una en joc al minut 10. Tot el nostre encert. Ells 22 punts. Cal dir que un altre cop concentrats en els últims 4 minuts. Parcials de 1-8 (minut 6) i 2-14 (del 6 al 10). Pagàvem l'esforç, la manca de dosificació i de saber estar. Per més que es demanés aguantar la pilota, no es feia. En lloc de jugar en equip, jo contra tots i fins al final, sense esperar, sense mirar el company. La diferència a la mitja part ja era, doncs, de 28 punts (14-42). S'havia de millorar. Tant la defensa com l'atac, però aquest especialment. Si se seguia per aquest camí el resultat final seria un ridícul 28-84.
I aleshores el tercer quart. No sé el perquè però els tercers quarts són, per al nostre equip, extrems. M'explicaré. O són molt bons o són molt dolents. I aquest cop va ser cara. 11-14. Es va defensar molt bé, i es va intentar jugar en equip. Encara que el percentatge d'encert no va ser gaire bo (com sempre) i el rebot era seu, ens replegàvem bé i es tancava bé la defensa. Resultat al final del quart 25-56.
Semblava que ho teníem un altre cop controlat per caure amb honor. Fins al minut 6. Marcador 36-66 (11-10). Ja no vam poder més. Esgotats, afectats per les personals ja no vam defensar i ja no vam poder atacar. Ens tallaven totes les accions de joc en atac. Ens tancaven en dos contra un al llindar de la personal aprofitant el seu físic i la permissivitat arbitral. Nosaltres arribàvem tard i tot era personal. Després d'una falta clara no xiulada, pilota perduda, tècnica a mi per protestar (ara tampoc??? li vaig dir). Tant és. No hi ha justificació. Ens van fotre (perdoneu) un parcial d'1 a 21. Resultat parcial de 37-87.
Ja només falten dos partits. Un diumenge que ve a Sant Cugat. A la tarda. Difícil per no dir impossible de guanyar. L'últim a l'àtic (no puc dir-li pallaverde). Contra l'Horta. És el partit. He demanat si el podem jugar a les 18:00. Fa massa calor ja per jugar a les 16:00.
Ja comença la crida. US NECESSITEM. Si tot va com ha d'anar, l'Horta arribarà amb una victòria. Si guanyem, empataríem. La diferència de punts decidiria. Hem de guanyar de 10 si no volem quedar últims.
Enviada per: Andreu Hermo
06/05/2012 INFANTIL A MASCULÍ. CAMPIÓ DE LLIGA
En primer lloc, m'agradaria felicitar els grans protagonistes d'aquest èxit: Sergi, Miqui, Raúl, Pau, Medina, Edu, Pol, Carlos, Manu, Cape i Arnau, per la gran feina realitzada durant el partit d'ahir, però especialment per tota la temporada.
M'agrada molt reflectir-ho amb una frase que diu: "la feina ben feta no té fronteres ni té rival", i és que aquesta ha estat la clau del nostre èxit. Perquè cal recordar que després d'un començament dubitatiu a la primera fase (on l'equip va quedar 3r classificat per darrera del rival d'ahir el Safa Claror), unit a la necessitat inicial d'un procés d'adaptació entre l'equip tècnic i els jugadors, l'equip ha estat capaç de seguir treballant i donar el salt de qualitat que se li demanava. Moltes felicitats campions!!
També m'agradaria donar les gràcies als pares i familiars dels jugadors per haver-nos donat suport en cada partit, així com pel seu comportament i respecte al llarg de tota la temporada.
El partit de dissabte contra el Safa Claror va suposar la culminació final de tota la feina realitzada al llarg de tots aquests darrers mesos, on l'equip va ser capaç de treure el seu millor bàsquet per aconseguir l'objectiu que tant havia buscat durant tota la lliga.
El resultat final 97-49, reflecteix clarament la lluita i entrega mostrada en cada un dels 40 minuts de partit per part dels 11 jugadors, i és que cal destacar que tots ells van contribuir aportant-hi el seu granet de sorra.
Per acabar, donar les gràcies a totes aquelles persones que ens han donat suport i felicitat al llarg d'aquest temps! Seguirem treballant en la mateixa línia per assolir nous èxits futurs.
Albert Fabra
Enviada per: Albert Fabra
Cadet B Masc
06/05/2012 I SI NO ...
Fa temps que dic que hem de guanyar "el partit" però que n'hi havia un altre on teníem possibilitats. Aquest era el de dissabte, contra l'Sferic A a l'àtic. Però, com sempre, hem tingut dificultats. Fins i tot massa. Per començar dels tres dies d'entrenament setmanals, un perdut per festa, un altre on només eren tres per exàmens i l'últim que va començar malament però va acabar amb intensitat.
Després l'Albert, lesionat a la mà, no podia jugar. I, finalment, la lesió d'en Pol al minut 8 del primer quart. Aquesta, sens dubte, va ser la incidència que va marcar el partit. I que ningú es pensi que me n'alegro quan dic que crec que va ser en positiu pels seus companys. No acostumo a ressaltar ni valorar el joc particular dels "meus" nois però en Pol és el màxim encistellador amb diferència i, també, un bon rebotejador, sobretot en atac. Per tant, la seva baixa havia de ser coberta per tots els altres. Era una feina ben difícil i podia haver estat una excusa per abaixar els braços però no va ser així. Els altres ho van donar tot, en sentit literal, per guanyar el partit. I, encara que pel resultat sembli que no, 55-71, vàrem tocar la victòria amb els dits. Per segon cop aquest any.
Abans del partit, xerradeta tècnica on bàsicament ens vàrem posar d'acord en una cosa: xiulés el que xiulés, l'àrbitre no existia per nosaltres. Desprès vam definir la defensa que volíem fer. I ens vàrem auto-animar per guanyar el partit.
La veritat és que vam començar "trontollant" però amb minuts anarem entrant en el partit. Al minut 4 el marcador era de 2-7 però al 8 ja era de 9-9. I en aquest moment va ser la lesió. Parcial de 2-5 en tres minuts. Resultat del primer quart 11-14.
Encara amb la incertesa de no saber ben bé si en Pol podria tornar a jugar, va començar el segon quart. Cal destacar que el vàrem guanyar, 10-9, i que l'Sfèric només va fer dues cistelles en joc. La nostra defensa pressionant els va ofegar, amb una bona feina dels petits, encara que després de fer el difícil, recuperar la pilota, fallaven el fàcil, la cistella estant sols.
El marcador era de 21-23 a la meitat del partit. Era la bona notícia. La dolenta era que es confirmava que en Pol no podria jugar.
Així vam començar el tercer quart. Vam trigar dos minuts llargs en fer la primera cistella, ells ja en portaven dues, però va ser l'excepció. Després vam fer un parcial de 9-0. Al minut 6 el marcador era de 32-29. Per davant en el marcador. Fins i tot, al començament del minut 9, el marcador era de 37-33. Però en dos minuts parcial de 0-9. En aquests minuts vàrem fer figa en atac, que va repercutir en la defensa. Dues despistades i dues personals. Resultat del quart 16-19. Marcador del partit 37-42.
Vam començar bé l'últim quart. Un altre cop la defensa funcionava i l'atac també. Al començament del minut 3, el marcador era un altre cop d'empat, ara a 46 (parcial de 9-4). Fins al minut 8, moment de la nostra última cistella. Vam estar per sota amb diferències "curtes". En aquell moment el marcador era de 55-60. I ara podria ser el moment de les excuses. Cansament, expulsats per personals, faltes que no eren... Tant és. En tres minuts parcial de 0-11. I amb els 4 tirs lliures a favor fallats. (Diguem-ne que no és d'estranyar amb un total de 8 ficats de 22 tirats).
No vam ser capaços de guanyar. I ho vam tenir a les mans. Potser això mateix va ser la causa de què perdéssim. Quan al final del tercer quart anàvem 4 per endavant, tothom volia participar llançant a cistella sense fer jugades llargues, perdent la pilota i no defensant. Ho he dit molts cops. No em cansaré de dir-ho. A nosaltres fer una cistella ens costa Déu i ajut. Tant és que sigui sols en contraatac (les entrades es fallen) o en jugada elaborada. El contrari, sigui qui sigui, la fica (perdoneu l'expressió) amb el cul. I, moltes vegades, el defensa arriba tard. Per tant, 2+1.
Tot i les 30 personals en contra, algunes no ho eren, dos eliminats per cinc, i, només, 16 a favor, en faltava alguna, els nois es van oblidar de l'àrbitre. Això sí posaven cares d'estranyesa amb alguna personal però no es va protestar res.
Així, malgrat tot, estic content. Només que penso:
Si aquest equip entrenés una mica més "seriosament" què podria fer???
Enviada per: Andreu Hermo
Cadet C Masc
02/05/2012 VEM DESPERTAR TARD
Aquesta setmana no cal comentar res per part meva, el nostre reporter Bernat Llopis ha fet una crònica completa i detallada:
Aquest dissabte passat, el Cadet C vam jugar contra el Sant Ignasi. Un partit, a priori, no gaire complicat, ja que el d'anada al seu camp el vam guanyar. Tot i això, teníem 2 jugadors lesionats i un que durant el partit no es va trobar molt bé.
El començament del partit va ser desastrós. Vam perdre el primer quart, jugant d'una manera que no semblàvem nosaltres, amb un parcial de 7-28. Tot i un petit sentiment desmoralitzador que teníem dins.
Vam sortir a jugar el segon quart amb més empenta que l'anterior, el que ens va fer guanyar-lo amb un parcial de 16-5.
Durant el descans de la mitja part, la motivació va anar creixent dins nostre, i el tercer quart va acabar amb un bon resultat: un parcial de 17-11. Tot i el desastre del primer quart, vam ser capaços d'igualar el marcador d'un partit que ...no havíem començat amb bon peu.
L'últim quart el vam començar amb el marcador a 40-44. La tensió es va apoderar de l'àtic: els crits del públic creixien, els ànims de la banqueta s'intensificaven i les ganes de guanyar dels jugadors augmentaven. Vam donar-ho tot en aquell quart, però l'excés de faltes d'alguns jugadors i altres circumstàncies van fer que acabéssim jugant els últims minuts del quart amb 4 jugadors. Els anàvem tota l'estona una mica per endarrere del marcador fins que vam arribar als últims 15 segons del partit. Perdíem de 3 i havíem de treure.
Ens ho vam jugar tot a una carta: vam fer una sèrie de blocs per tal d'intentar encistellar un triple. Per mala sort, la jugada no va donar resultat. Tot i això, vam saber lluitar i aguantar la pressió de l'equip contrari. Es podria qüestionar l'arbitratge, el qual no va ser gaire bo. Clar que l'àrbitre no va tenir la culpa de que perdéssim 44 pilotes ni de que juguéssim malament el primer quart. Tot això són detalls que, en el pròxim partit i durant els entrenament, sabrem corregir. Endavant cadet!
BAM SANT IGNACI
Parcials: 7-28 / 16-5/ 17-11/ 17-16 = 57-60 Anotadors: Arnau (29) Aitor (-) Francisco (-) Frank (7) Carlos (-) Lucas (-) Alejandro (1) Oriol (-) Luis (9) Bernat (8) Marc (3) Jordi (-)
Enviada per: Jordi
Cadet B Masc
30/04/2012 A la vora del mar
La temporada passada vàrem jugar també contra el Lestonnac. A diferència d'aquesta, primer vàrem jugar al seu pavelló i després a l'àtic. Com ara, ells anaven dels primers i nosaltres dels últims.
A l'àtic aquesta temporada ho vàrem posar una mica complicat, només vàrem perdre de 12. I esperava que ho tornaríem a fer al seu camp. Al pavelló Marítim. A la vora del mar.I gairebe ho vàrem fer.
L'any passat el resultat va ser de 47-29. A la mitja part del partit de dissabte passat, el marcador era de 50-37. Més punts i millor resultat que feia un any. I si algú m'ho hagués preguntat sí que hagués firmat un 100-74 al final del partit. Perdre de 26, 3 cistelles de diferència per quart, hagués estat bé. De fet l'últim quart també el vàrem perdre de 7 (18-11). Només van ser 10 minuts de caos. De fet ni 10, ja que el tercer quart va començar amb un parcial de 0-4 en 4. Però a partir d'aquí, ens en vàrem anar del partit. Vàrem començar a protestar, a perdre els nervis, a no saber què fer, a no saber sortir de la pressió, a no acabar les entrades amb força, a jugar de forma desordenada. Però aquest cop no van estar sols. Haig de dir que jo també vaig anar-me'n del partit. Sé que no serveix de res protestar als àrbitres, tot al contrari, però aquest cop no xiulava igual. Fins a 7 faltes més xiulades en contra. I nosaltres no fèiem pressió. Un total de 6 jugades de 2+1 en contra, i algunes no eren continuades, per cap a favor, almenys una ho era. Aquest cop el rellotge intern estava espatllat.
Però anem al partit. En el primer quart vàrem resistir molt bé. En cap moment vàrem deixar que el Lestonnac agafés una diferència significativa i hi havia un bon ritme de partit. Marcador al final dels primers 10 minuts 21-17.
En el segon, la diferència va estar en els tres triples ficats (l'últim des de mig camp al final del quart) per l'equip de casa. Cal dir que va ser un quart trepidant, amb cistelles a cada minut. El resultat 29-20. El total, ja dit, 50-37.
Del tercer quart només afegir que l'infern va començar al minut 5 (parcial 5-6, en aquell moment) i va acabar amb un altre triple des de mig camp en l'últim segon. Amb molts punts entremig pels de casa. Resultat parcial 25-7.
Hi havia feina per l'últim quart. La més important, tornar. A poc a poc, però es va fer. Primer jo, després ells. Amb un parcial de 6-0 en els primers 5 minuts, que van ser gairebé la diferència final d'aquest quart. El parcial dels últims minuts, 12-11. Parcial total del quart 18-11. Resultat total del partit 93-55.
Aquest dissabte teníem moltes coses en contra. Per començar, la setmana d'entrenaments, que d'entrenament poc, ja que dimarts no es va entrenar perquè hi havia partit del júnior i dijous ... bé, millor no parlem de l'entrenament de dijous. L'únic dia que es va entrenar, i bé, per cert, va ser divendres (gràcies Alex!!). Després, haver de jugar amb un equip dels de dalt. I ara, en fred, no diré que l'àrbitre, però si la nostra fugida d'estudi per no saber adaptar-nos al que estava xiulant.
De tot el que va passar dissabte em quedo amb la bona imatge de jugar en equip, de lluita per totes les pilotes i rebots, d'encert cap a cistella en una mica més de 30 minuts del partit. Vàrem fer 55 punts quan la nostra mitjana era de 45,6 fins dissabte passat. És així com s'ha de perdre. Sabent que ho has donat tot. Així segur que podrem guanyar el partit en el qual tots hi pensem. I, fins i tot, un primer abans.
Enviada per: Andreu Hermo
Sènior A Masc
28/04/2012 SÈNIOR A MASC: CRIDA A LA MAREA BLAVA...
En primer lloc, cal felicitar els equips Júnior i Sènior B femenins per l'assoliment dels seus respectius èxits. Felicitats noies i tècnics!!
Tanmateix, el nostre Sènior A masculí es jugarà, en les tres pròximes -i darreres- jornades, bona part de les seves aspiracions per segellar la permanència a la Primera Catalana. La fita no serà gens fàcil, però prometem donar-ho tot per aconseguir-ho. Pensem, això sí, que el suport dels qui sempre heu estat fidels als nostres colors serà, més que mai, clau en la nostra empresa. Dels tres partits n'hauríem de guanyar dos, i tenint en compte que els dos propers són contra els actuals líders i el darrer contra un rival directe per la permanència, la fita es presenta d'allò més dura. És per això que volem fer una nova crida a la MAREA BLAVA perquè siguin el nostre sisè jugador. Tots tres partits es jugaran al pavelló de l'Espanya Industrial, ja que la setmana que vé 'visitem' el nostre veí JAC SANTS en el que esperem que sigui un gran 'derbi' que s'acabi tenyint de blau.
US NECESSITEM!! JUNTS PODEM!!!
Enviada per: Àlex Avilés
Cadet C Masc
22/04/2012 UNA BONA VICTÒRIA
El darrer dissabte ens visità L'AULA equip que disposa de pocs jugadors però que ho fan força bé. Els nostres nois van sortir disposats a fer un bon partit i van demostrar a la pista que són capaços de guanyar a qualsevol equip de la categoria -remarcar que en el partit de la primera volta vàrem perdre de 20 punts amb aquest equip-, però un bon treball a la defensa amb mes de 20 pilotes recuperades i 47 rebots ens van dur a la victòria.
Aquesta setmana amb una mica de retard el nostre reporter és en Frank Tenorio, seguidament el detall de la seva visió del partit:
Esperant amb moltes ganes l'hora del partit, quan va començar ells eren 5 jugadors i nosaltres 10. El partit va ser mol igualat sobretot els dos primers quarts. L'àrbitre no ho va fer gens malament durant la primera part.
Comença la segona. A meitat del tercer quart vam agafar una bona ratxa. Vam acabar el tercer quart amb 10 punts d'avantatge. L'últim quart va seguir igual que el tercer, sobre el final del partit quan faltaven 4 minuts un jugador de l'equip contrari va ser expulsat en cometre 5 faltes, els rivals només eren 3 .
Al final vam guanyar que és el que volíem tots.
BAM - AULA
Parcials: 8-16 / 11-6/ 21-9/ 13-11 = 53-42
Anotadors: Arnau (9) Aitor (-) Francisco (-) Frank (2) Carlos (-) Lucas (7) Alejandro (8) Oriol (-) Luis (8) Bernat (2) Marc (9) Jordi (8)
Enviada per: Jordi
Cadet B Masc
22/04/2012 ALEA JACTA EST (la decisió està presa)
Potser em vaig equivocar. Segur que els jugadors ho pensen així. Però jo no tinc l'aigua tan clara. Continuo pensant que s'havia de fer.
Però vosaltres pensareu... i aquest, per on surt ara? M'explicaré.
Portem molts entrenaments, ho hem comentat molts cops, quan hi ha manca d'assistència, puntualitat, actitud, seriositat, ... Després a l'hora del partit, es nota en el cansament, en no saber seguir les jugades, en no saber on posar-me atacant, o a qui, i on haig de defensar, en mala punteria, i moltes altres coses.
Feia temps que estava pensant en com "castigar-los" en un partit. El problema era com fer-ho. No he tirat mai cap partit a priori. He volgut sempre que tothom jugués. Fins i tot perdent de 40 m'he quedat afònic animant, corregint, ajudant des de la banda. Però creia que ho havia de fer. I dissabte contra les Escoles Pies de Sabadell, ho vaig fer.
En la xerrada prèvia, ho vaig dir. Els canvis ja els tenia establerts. Tothom jugararia el mateix temps excepte els dos jugadors que menys entrenaments havien fet durant la setmana. L'altra novetat seria que jo no cridaria, corregiria, ni manararia des de la banda (o em posaria histèric com acostuma a passar). No els va fer gràcia. S'ho havien de manegar ells mateixos.
Va començar el partit. Arbitratge horrorós, tot s'ha de dir, però no influent en el resultat. Amb un altre àrbitre, pot ser no haguéssim perdut de 34, potser "només" de 25. Els de Sabadell són segons per mèrits propis, només el Cerdanyola, dos cops, i el Lestonnac, un i a casa d'aquest, han estat capaços de guanyar-los.
Em reafirmo amb el que vaig comentar en la crònica anterior. Els àrbitres tenen un comptador de faltes i van a anivellar-lo. Ahir 8-1 en personals al primer quart. Al final del partit 23-22.
Però anem al partit. Suposo que la meva decisió va influir ja que no van començar malament. Contra un equip més alt, van ser capaços de defensar bé i tancar el rebot durant 6/7 minuts. El marcador al minut 6 era de 7-8. Però va venir un parcial de 0-9. Podríem trobar una excusa en el tema de les faltes, ja que es van concentrar 5 en dos dels nostres interiors, els va treure del partit, i va obligar a que fes canvis fora del guió.
El segon quart va començar fatal. Parcial de 0-7 en els primers 3 minuts. A partir d'aquí punt d'inflexió i resultat parcial de 8-12. No diré que vaig ser jo qui ho va provocar però, deixeu-me posar una medalla, havia demanat un temps mort en el minut 3, i ja manava des de la banda.
El marcador a la mitja part era 15-36. En la xerrada, un objectiu. No podien arribar a 70. I un desig. Jugar millor.
I com sempre, es va fer el contrari del que s'estava demanant. En lloc de jugades llargues per evitar un partit a molts punts, tiràvem a la primera, fallàvem, contraatac i cistella. Parcials de 0-6 en 5 minuts, 3-9, en 2 i 4-5 en el dos últims (total 7-20). Anàvem cap el precipici sense frens. El marcador era de 22-56. Amb els resultats dels quarts anteriors, el marcador final podia ser de 28-80, pitjor encara que a casa seva (65-21). No sé si el contrari es va relaxar, si l'àrbitre va tenir en consideració totes les nostres queixes durant el partit, o simplement el seu comptador estava massa desequilibrat. Ens quedarem amb que nosaltres ho varem fer una miquetona millor. La qüestió és que varem empatar a 12 aquest quart. Però l'haguéssim pogut guanyar. Es van tirar 17 tirs lliures. En varem ficar 6. Dotze varen ser tirats pel mateix jugador . Va ser capaç d'entrar sense por i "trobar petroli" quan el contrari estava en bonus (jo diria que ha estat el primer cop que algú se n'aprofita). Però només 4 van entrar.
Resultat final 34-68. 10 punts menys que a casa seva de diferència. 3 més en contra. Però 13 més en atac (Em perdonareu però és per buscar quelcom de positiu, ho podeu entendre, oi?)
Només queden 5 partits. El proper contra l'altre segon (Lestonnac) fora, després dos a casa, l'Sferic i el Cerdanyola (el primer), després Mira-Sol, fora. I, per últim, l'Horta a casa. Tots seran difícils. És més, molt difícils. Sent realista, tenim alguna possibilitat de guanyar-ne un. I sent molt, però que molt, optimista, dos. Però, segurament, no en guanyarem cap.
Enviada per: Andreu Hermo
Cadet B Masc
15/04/2012 Tot depèn del color del cristall amb el qual es mira
La veritat. No sé com començar. Normalment escric la crònica mentalment tot just acabat el partit. M' ho posen fàcil moltes vegades. Vàrem jugar ahir dissabte a les 12:00h. (bé de fet eren ja les 12:30h.) contra el Sant Pere de Terrassa A, i ara és migdia de diumenge. M' han passat unes quantes idees pel cap. Però ben bé no sé què escriure.
No sé si va ser la petició de l'amic Fèlix quan estàvem esperant per marxar cap a Terrassa, primer a mi de fer una bona crònica i desprès als nois perquè m'ajudessin amb el seu joc o la seva recomanació als pares de visitar les esglésies de Sant Pere (Sant Miquel, Santa Maria i Sant Pere) i que ells van seguir (ho explicaré després) però l'equip no va ser el mateix.
Com he dit vàrem començar amb gairebé mitja hora de retard. Això em va servir per dedicar molt de temps a tres coses que si bé es fan normalment (parlar, escalfar i estudiar el contrari), sempre et dóna la sensació que no ho has fet prou.
Vàrem parlar primer. Els detalls es resumeixen en jugar bé, en equip i sense abaixar els braços, sense importar-nos el guanyar o perdre. Després es va escalfar en un llarg passadís conjuntament amb el contrari. Es van poder comparar potencials. I aleshores es va tornar a parlar. Al vestidor. En veu baixa. Ara sabent amb qui ens anàvem a barallar i que podríem fer. I una explicació. No entrarem en detalls però era la raó de la diferència d'alçada.
En els tres primers minuts 0-2 a favor. Al minut 4, 2-5. Al minut 9, 14-7. Però amb un petit detall: tots els punts nostres eren de tirs lliures. La primera cistella en joc va ser a aquest minut. I va ser l'única perquè els dos punts finals d'aquest quart van tornar a ser de personal. Resultat del quart 20-11. No és que féssim un mal quart. S'ha de dir que, malgrat la diferència física, es tancava bé el rebot (se n'agafaven molts), es defensava gairebé bé, però l'atac, tot i fent-se bé les jugades i amb passades encertades, fallava la punteria. 1 de 18 ho diu tot. Per cert, de tirs lliures 9 de 16.
En el segon quart el criteri arbitral va canviar. Jo crec que alguns àrbitres porten un comptador intern de diferència de faltes i volen quedar a zero, o gairebé, al final del partit. Només una personal a favor en aquest segon quart. Què hi farem!! En contra, ho deixarem en moltes. Resultat del parcial 20-14. Millora clara en atac (7 cistelles) i la defensa, si fa no fa, igual.
Al temps del descans, els pares, com he dit, van anar a visitar les Esglésies. No sé si van pregar, posar un ciri, però el partit va donar un tomb inesperat.
Al minut 9, el parcial era de 0-10 (40-35). Una molt bona defensa és el que ens va donar aquesta diferència, ja que l'atac va ser més o menys el mateix que en el quart anterior. He de dir que en aquest partit SÍ que vam jugar en equip. SÍ que es va mirar el company millor posicionat (si la ficava o no ja era una altra història). NO va ser un jo contra tothom.
Tornem al quart. Parcials de 4-0 i 0-4. Total del quart 4-14. Suposo que el cansament, per ser només 8, va influir. El cop a la cara que es va emportar el Tom, també. Els dies sense jugar, jornada de descans i Setmana Santa, també. La diferència de físic, en fi moltes coses van influir (aquest cop SÍ que vull trobar excuses).
L' últim quart va començar amb un parcial d'11-0 en tres minuts. Els altres 7, van ser més anivellats. De fet els vàrem guanyar, parcial de 14-16. Total de 25-16. Havíem guanyat d'1 la segona meitat del partit.
Resultat total 69-55.
Com deia al títol, tot depèn del cristall amb el que es mira. Per a mi, encara que hem perdut, s ha fet un bon partit. Seriós, solidari en atac i defensa. Ben jugat contra un equip que era més alt. És clar que es pot demanar més. Sempre.