MINGUELLA – MINI GROC MASCULÍ

L’àmplia victòria en el partit d’anada de cop i volta es va convertir en un miratge per qui pensava que el d’ahir podia ser un partit assequible. Dues baixes d’última hora (Jero i Loren), un camp petit, relliscós i ambient de caldera juvenil. Un rival molt aguerrit, que no perdonava ni mig pam d’espai i que va sortir amb l’encert suficient per activar tots els complexes que ens apareixen quan el vent bufa en contra: molta impaciència, imprecisió i errors de tir impropis.

L’encert va estar en no deixar-se arrossegar del tot, seguir intentant-ho i a pas de formigueta capgirar el resultat parcial. El què no sabíem encara és que el marcador tenia vida pròpia i era capaç de reinterpretar el partit i les decisions arbitrals. Barra lliure de faltes per l’equip contrari i impossibilitat d’escapar-se al marcador per obra i gràcia de l’equip singular de la taula. A pesar de tot això, la muntanya russa seguia el seu curs i no va ser fins els últims dos quarts fins que l’insistència va trobar les tecles correctes per guanyar el partit.

Hi va haver problemes de tot: físics i sobretot mentals, però que pesen menys quan demostren com ahir que on avui no arriba un company hi intentarà arribar un altre. Triomf coral, merescut i meritori en aquestes condicions. S’enduen un gran aprenentatge però necessitaran algun plus més de cara als partits que vénen; la muntanya russa tot just acaba de començar….
Ricard, pare de l’Arnau