Inici de la segona volta entre el Bianya Roser, un equip en ascens amb cinc victòries consecutives, i el BAM, que arribava amb una targeta de tres derrotes seguides. L’escenari, un desconegut per a molts poliesportiu a l’antiga Estació del Nord.

L’horari tampoc convidava a somiar: diumenge a les 9:30 h (i com a les Canàries, una hora abans per ser partit fora de casa). Els primers minuts han estat prou bons, amb força encert i un primer marge favorable al marcador de 9–15 al minut set. Però crec que als nostres nois no els hi funciona la filosofia guardiolesca del «si ens aixequem ben d’hora ben d’hora», i hem acabat perdent el primer quart per 20-16. Parcial d’11-1 en tres minuts que situava l’equip local davant al marcador.

El segon quart ha anat a pitjor: indecisions, passades a una mà i altres accions tiktokeres que no acabaven de sortir, mentre el Roser encertava des de la línia de tres (cinc triples a la primera part). El marcador s’eixamplava fins al 36-27 al descans. És cert que, comparat amb els últims partits, l’equip ha estat una mica més mediocre, sobretot en atac. Però, fins i tot dins d’aquesta mediocritat, encara hi havia opcions de victòria.

La segona part ha estat un autèntic acordió. Cada vegada que semblava que ens acostàvem (més per errors nostres que per encert del rival), tornàvem als deu punts de desavantatge. El resultat final, 60-54. Tot i haver guanyat la segona meitat per tres punts, no ens ha salvat d’afegir una nova «boleta» vermella a la ratxa de derrotes. Mentrestant, el Roser continua en trajectòria ascendent, postulant-se com a candidat seriós a les primeres places.

L’únic consol: tot i un partit discret, hem aconseguit mantenir el bàsquet average. Però, essent realistes, molt espectacular hauria de ser la segona volta perquè aquest «mini-punt» en cas d’empat ens servís per superar el Roser al final de la lligueta.

Ara toca ressituar-nos i començar de nou, i potser aplicar la filosofia simeonera del «partit a partit» i, qui sap, encara tenim opcions de lluitar per la quarta plaça que ens doni accés a una segona fase engrescadora.

I TU I TU BAM!