Els primers compassos de l’enfrontament han estat de por i complex d’inferioritat. La diferència física era evident i, de moment, suficient perquè els nostres nois se sentissin petits. Tant, que hem trigat quatre minuts a fer el primer punt… i ha estat des de la línia de tir lliure, gràcies a una tècnica assenyalada a l’equip contrari. Hem hagut d’esperar al minut set per veure la primera cistella (3–12).

Els minuts passaven i el BAM no aixecava el cap. Al contrari: cada cop l’abaixava més fins a arribar a un preocupant -21 als quinze minuts de partit (7–28). Fins i tot un nen de tercer de primària només necessita saber la taula del set (7 x 4) per adonar-se que, a partir d’aquí, ja no podíem concedir ni un sol punt si volíem aspirar a l’empat final.

Però no és ni la primera, ni la segona (i segurament tampoc serà l’última) vegada que els nostres nois decideixen perdre de vint per començar a jugar. Una petita reacció abans del descans va servir per aturar la sagnia dels primers quinze minuts i reduir la diferència fins als quinze punts (20–35).

Descans. Vestidor. Xerrada d’equip. Fos el que fos, la dinàmica va canviar. Al tercer quart, el BAM començava a flirtejar amb la psicològica barrera dels deu punts. I gairebé ho aconseguia, tancant el període a només dotze punts (40–52), en el quart més igualat de tot el partit.

Però abstenir-se taquicàrdics: aquests «bros» ens tenien reservada una traca final. Un d’aquells quarts de traca i mocador. Cordeu-vos els cinturons, perquè venien corbes. En uns últims deu minuts d’infart, només es veien samarretes blaves al camp. Els nostres nois no només havien aixecat el cap, sinó que ressorgien com l’au fènix amb un espectacular parcial de 26–6, volant cap a una victòria tant inesperada com èpica (66–58).

Al final, la defensa i la velocitat s’han imposat a l’alçada i la força. L’equip per sobre de les individualitats. Això és el que fa especial aquest grup: que les adversitats, lluny de desanimar-los, els esperonen a superar-se. I quin és el seu sostre? El que ells decideixin.

I TU I TU BAM!

David, pare del Gerard