Partit a casa contra el Laietà. Visita trampa de l’últim classificat, sense cap victòria en els cinc partits de la primera volta, però a qui cap equip ha aconseguit encara superar amb claredat. Un rival d’aquells que, com els vents d’aquests dies, poden semblar suaus… fins que t’agafen desprevingut.

Des de l’inici, el BAM ha sortit bufant fort, imposant-se al marcador gràcies, com sempre, a una defensa sòlida capaç de deixar els rivals per sota de la desena de punts. El primer quart acabaria amb un bon 12–7. Complíem en defensa, però també, com sempre, amb dificultats anotadores.

Aquestes dificultats, però, s’esvaien de cop amb un vendaval de triples que ens impulsava fins a la màxima diferència del partit (30–15) a tres minuts del descans. Semblava que navegàvem amb el vent de cua i el partit anava cap a bon port. Però ja sabem que el temps pot canviar en qüestió de segons. Col·lapse momentani i parcial d’1–11. Els quinze punts d’avantatge s’esfumaven com fulles arrossegades pel vent i arribàvem al descans amb un ajustat 31–26, havent retornat la confiança a un rival que semblava desorientat.

Com és la psicologia del bàsquet! Un Laietà més convençut tornava a pista amb energia renovada i, davant l’estupefacció de la grada, capgirava el marcador en cinc minuts (35–39). Alarmes enceses. Alerta vermella! I, com si necessitessin veure els ullals al llop per reaccionar, els nostres nois sortien del coma en un minut: parcial de 7–0 i canvi radical de direcció (42–39). Estira-i-arronsa constant fins al final del tercer quart, que es tancava amb un 48–43, exactament la mateixa diferència amb què havia acabat el primer.

Ja havíem caigut una vegada a la trampa i ens n’havíem sortit sense massa danys. Però el Laietà no es donava per vençut. Tot i apropar-se en diverses ocasions a només dos punts, l’experiència acumulada en situacions similars ens ha permès jugar amb més calma els últims minuts. Malgrat el patiment, victòria agònica però necessària de 59–52.

Queda clar que la tercera plaça no serà fàcil, però avui s’ha fet un pas més cap a aquest objectiu. No sempre es guanya jugant brillant, i avui n’hi ha hagut prou amb algunes ràfegues d’intensitat per volar cap a la victòria i assegurar, de moment, la tercera plaça provisional.

I TU I TU BAM!