El passat 26 de setembre el BAM Femení va tenir l’honor de donar el tret de sortida a la Festa Major d’Hostafrancs 2025 amb el tradicional pregó. Amb motiu del 50è aniversari de l’inici dels equips femenins al BAM, enguany han estat les ex-jugadores d’aquells primers equips, representades per Mercè Velilla, Montserrat Amorós, Montse Sales, Maria Antònia Galbete i Pili Ramasco, les encarregades del pregó hostafranquí.

La Mercè Velilla va obrir el pregó recordant com, abans de la constitució del primer equip competitiu al BAM, ja a finals dels anys 60 un grup de noies de l’Ateneu Montserrat – entre les quals hi havia Maria Rosa Coromines, Maria Rita Casas, Maria Carme Pascual o Maria Antonia Viola – van demanar al pare Víctor Trias, qui era el director de l’escola i de l’Ateneu, poder fer un equip femení.

La resposta, però, va ser negativa, amb l’excusa que no hi havia els vestidors adequats per a poder-ho dur a terme.

No obstant, Montserrat Amorós va recordar com el 1975, un grup de noies de 16 i 19 anys que portaven sis anys jugant a bàsquet al Patronat, entrenades pel seu pare Josep (Pepito) Amorós, es van quedar sense camp i es van dirigir a Josep Maria Codina, president del BAM aleshores, per a demanar-li que, ja que hi havia escola mixta, si podien incloure un equip femení. I així va ser com el bàsquet femení va iniciar el seu camí dins del club.

Posteriorment, la Montse Sales (primera entrenadora femenina del BAM amb títol oficial), la Maria Antònia Galbete i la Pili Ramasco van recordar altres episodis que descriuen l’evolució del bàsquet femení en aquells inicis i van subratllar la importància de la tasca social que hi havia dins del club, amb una funció essencial de fer barri i fer xarxa.

Finalment, el pregó es va concloure amb la participació d’un grup de jugadores del BAM de categoria Mini que encapçalades per la coordinadora Anna Torres van cantar el “Quan jo era petit” (himne oficiós del BAM), a qui s’hi va sumar tot el públic assistent al saló de plens de la seu del districte de Sants-Montjuïc, demostrant que el camí que es va obrir fa 50 anys segueix ben ferm a dia d’avui.