Victòria in extremis en el duel matiner que enfrontava el nostre SAM a l’ASME, equip que no coneixia la victòria a domicili. El nostre baix nivell d’encert en tirs de camp, tant des de lluny com de prop de l’anella, defineix la nostra posada en escena al llarg de tot el matx. Els dubtes i l’ansietat impregnen el nostre joc, ocasionant diverses pèrdues i errades en preses de decisions. Tanmateix, l’equip s’aferra al partit des del desig i l’entrega física. Una renda favorable de 10 punts en el darrer quart (51-41, min. 35) ve seguida d’una crisi de joc que ens posa per darrere a escàs minut i mig del final (51-53). A partir d’aquí el desenllaç esdevé un cara o creu on, amb un servei final de banda favorable a 1,2 segons pel final, aconseguim anotar sota la botzina i segellar una victòria que es queda a casa. La cinquena consecutiva en la temporada. Això sí, amb toc d’atenció inclosa i lliçons a aprendre respecte la dificultat que representa guanyar aquests partits on l’encert no fa acte de presència.

Alex, entrenador de l’equip.