Segon partit a casa i segona victòria. El ple al nostre pavelló ens permet seguir el ritme del grup capdavanter: quatre equips empatats a la segona plaça amb dues victòries i una derrota, lluitant per les places de dalt.

El BAM ha dominat el partit de principi a fi, sempre per davant al marcador i sense cap alternança.

Des de l’inici els nostres nois han entrat molt seriosos al partit. Tot i anotar només 24 punts a la primera meitat, la intensitat defensiva i la pressió constant han convertit aquesta baixa puntuació en més que suficient: en 20 minuts només hem concedit 12 punts! Mitja part amb un clar 24-12 i sensacions de tenir-ho tot sota control.

El tercer quart ha estat el moment clau per sentenciar. La pressió ofegant a la que hem sotmès al Manyanet, provocava pèrdues constants del rival i ràpides transicions en atac, i vèiem com l’avantatge anava creixent fins a arribar a un màxim de 25 punts poc temps abans del final del quart (45-20). El partit semblava decidit. Final del tercer quart amb 45 – 25.

Amb una diferència de 20 punts, l’últim quart s’ha jugat amb certa tranquil·litat… fins que ha arribat l’inevitable “empanada bamamera”. Perquè sembla que si no patim una mica, no som nosaltres. Tot i que la victòria no ha perillat en cap moment, el Manyanet ha aprofitat els últims minuts del partit per retallar distàncies i deixar un marcador final enganyós: 61-51.

Fent els ulls grossos d’aquests instants finals, el BAM ha estat molt superior en totes les facetes del joc. Llàstima que el resultat no reflecteixi la diferència real vista a pista, i també pel tema del bàsquet average, que sovint acaba sent clau per estar un graó més amunt o més avall.