Diumenge, 12.30 h, Espanya Industrial, pista gran, ambient de gala. I al davant, ni més ni menys, que el colíder i temut Terrassa.

A priori, ells partien com a favorits… i només han necessitat el primer quart per recordar-nos-ho: 10-23 i cara d’espant generalitzat. O fèiem un canvi de ritme urgent, o el partit quedava vist per sentència abans del descans.

L’inici del segon quart tampoc convidava a l’optimisme: lluitàvem, sí, però fallàvem massa sota cistella i en les penetracions. El Terrassa seguia fent la seva i la diferència arribava als 16 punts (18-34) quan tot just havien passat tres minuts. Necessitàvem un clic… i ràpid.

I els nostres nois han fet molt més que un clic: han apagat la sagnia i han tornat l’esperança. En set minuts, parcial de 11-6 i ens hem plantat al descans amb un 29-39 que encara ens mantenia ben vius. Una porta a l’esperança…

I la porta l’han obert de bat a bat en un tercer quart per emmarcar! Quin canvi! Quina pressió! Quin atac! En només dos minuts, el BAM esborrava la diferència fins a deixar-la en un sol punt, el 38-39. S’havien girat les tornes: ara era el BAM qui dominava. Tant, que un espectacular tercer quart el situava per sobre, no només en el marcador (57-52), sinó també en el terreny psicològic.

L’inici del darrer quart continuava el festival: màxima diferència de 10 punts (64-54) i el públic fregant-se els ulls. El somni era ben real.

Però el bàsquet és cruel quan vol. Una cadena d’errades consecutives ha tirat per terra part del treball fet, i el Terrassa rebia una transfusió d’energia: en un minut es tornaven a situar dins del partit (64-60).

El fantasma de Santa Eulàlia de la setmana passada ha aparegut a la pista i… guió similar però mateixa pel·lícula: empat a 72 i cap a la pròrroga.

I, de moment, les pròrrogues no són el nostre fort: segona consecutiva que se’ns escapa un partit que teníem a tocar, per falta de control i sang freda en els instants finals. Final: 78-85.

Una altra derrota que cou… i molt. Però com deien els Monty Python: «Always look on the bright side of life»

Perquè la realitat és aquesta: en tots els quatre partits perduts hem tingut opcions reals de victòria. I això diu molt del que és i del que pot ser aquest equip.

I TU I TU BAM!