Diumenge a les 19:45, gairebé a l’hora en què tothom es recull del cap de setmana, s’enfrontaven els dos únics equips invictes del grup: el BAM i el Manyanet les Corts. A l’estil «Cúpula del Tro: dos entren, un surt», d’aquest partit només un podia mantenir la imbatibilitat i situar-se líder en solitari.

Olor de fusta nova, obres encara visibles i indicacions confuses per trobar el camp d’un pavelló nou i lluent, situat a tocar de la Diagonal. La música, l’absència de seients i la zona alta, però, recordaven més un «tardeo» de diumenge que no pas un partit de bàsquet.

Amb uns minuts de retard, l’àrbitre (àlies «el didàctic», vista la quantitat d’explicacions que oferia als jugadors per cada decisió que prenia) donava principi a l’enfrontament. Superat el 5–0 inicial, un primer quart ple d’alternances ja pronosticava un partit molt igualat, que es tancava amb un 19–16.

Durant el segon període, sempre anant per darrere, però a distància de retrovisor, els nostres nois s’esforçaven per no perdre la cara al partit. El ritme era alt i el contacte constant, un escenari on l’equip de les Corts semblava sentir-s’hi més còmode. El 40–33 del descans no només afavoria el Manyanet per la diferència, sinó també pel volum de punts encaixats: 40 en mitja part. A aquest ritme, concedir-ne 80 ens abocava a una derrota gairebé segura.

Però trencant la norma que diu que les segones parts mai són bones, el BAM ja ha demostrat en innombrables ocasions que aquesta regla no va amb ells. Al tercer quart, els nostres nois reduïen l’efectivitat local a només 14 punts i, amb 17 a favor, retallaven la diferència fins a un ajustat 54–51.

Per fi semblava que la demolidora roda blava de les segones parts basada en una fèrria defensa entrava en funcionament. L’empat tan esperat arribava a poc menys de quatre minuts del final (60–60). La grada rugia per ambdós bàndols, conscient de la importància de cada possessió. Però, fos pel desgast físic o pel cansament acumulat després del gran esforç per arribar a la igualada, el globus es desinflava amb un parcial de 10–0 en només tres minuts que acabava sentenciant el partit i el lideratge a favor de l’equip local.

Tot i la derrota, un triple «Brutal» des de gairebé mig camp a l’últim segon retallava la diferència fins al 72–65 final. Una distància que, vista la igualtat del partit, sembla molt més assequible de cara al partit de tornada a casa.

I TU I TU BAM!