CRÒNICA INFANTIL BLAU MASCULÍ - CASAL VILAFRANCA
17 de Març de 2024
Tarda càlida d'hivern a l'Àtic per rebre la nostra bèstia negra, el Vilafranca, l'únic equip que havia aconseguit guanyar-nos en la primera volta.
Els nostres jugadors tenien al cap aquella dolorosa primera jornada i portaven ja molts dies amb ganes de poder treure's aquella espineta. No volien que es repetís aquella desfeta.
El partit va començar amb moltes imprecisions i poc encert de cara a cistella del BAM. I així, ho demostrava el marcador de 10 - 16 als primers minuts del segon període. Tornaria el malson vilafranquí? El nostre entrenador va demanar temps mort per despertar a tothom de la letargia d'aquests minuts inicials. El discurs va calar, i com! Els nostres nois capgiraven el marcador i acabaven aquell segon període amb un despert 20 - 16. Aquest parcial de 10 - 0 va ser el punt d'inflexió del partit. Ara sí, el BAM va poder fugir en el marcador fins al 37 - 21 de la mitja part.
La segona part va tenir més moviment a la grada que al camp. Amb tècniques i expulsions de jugadors i, fins i tot, pares! No obstant això, els nostres jugadors, aliens a l'entorn crispat de la grada vilafranquina, van anar per feina i a tancar el marcador amb el rècord d'anotació de la temporada, i possiblement històric, de 88 - 57.
Espineta treta per continuar sent líders durant la pausa més que merescuda de Setmana Santa. Ara a gaudir del torneig de Coma-ruga. I TU I TU BAM!
Crònica escrita pel David, pare del Gerard
